A quina fondària desapareix el vermell sota l’aigua?
El vermell desapareix als primers metres d’aigua clara. En un estany tenyit de tanins, el primer que se’n va és el blau, i el vermell és el que arriba més lluny. Quina de les dues coses passa depèn del tot de l’aigua que tinguis al davant.
Què deixa passar aquesta aigua
La llum vermella baixa a l’1 % de la seva intensitat en superfície entre 1.2 m i 11 m, segons quina sigui l’aigua: 11 m a l’oceà més clar i 1.2 m en aigua de riuada. Però l’abast absolut és la meitat menys útil de la resposta. El que compta és quin color sobreviu millor, i això es capgira: la longitud d’ona que penetra més és d’uns 470 nm —blau verdós— a l’oceà clar, i d’uns 680 nm —vermell profund— en un estany tenyit de tanins, perquè la matèria orgànica dissolta absorbeix amb més força les longituds d’ona curtes. En aigua tànnica el vermell és el color que guanya, just al revés del consell de sempre.
Quin color de llum penetra més?
Uns 470 nm en aigua oceànica clara i uns 680 nm en un estany tenyit de tanins: blau verdós en una, vermell profund en l’altra, calculat a partir de l’absorció de la mateixa aigua i no llegit d’una taula. No hi ha cap resposta única, i una taula que en doni només una està descrivint una aigua que no ha anomenat.
Quin color d’esquer he de fer servir en aigua tèrbola?
Depèn de cap on miri el peix, i per això el consell popular es contradiu a si mateix. Mirant de costat o cap avall guanya la lluminositat, i destaquen el chartreuse o el blanc. Mirant cap amunt contra la superfície res no pot ser més lluminós que el cel, o sigui que només una silueta fosca fa contrast, que és per això que el negre i el blau «sempre funcionen» en aigua tèrbola. Les dues bandes tenen raó, en geometries diferents.
El color de l’esquer importa realment?
Importa perquè el peix pugui arribar a detectar l’esquer, que és una afirmació més estreta que la que fa la majoria de consells. Aquest lloc calcula el contrast entre l’esquer i l’aigua que té al darrere, i la distància a la qual aquest contrast supera el llindar de detecció de l’espècie. No et pot dir si el peix atacarà: això és comportament, i cap model òptic no ho prediu.
Fonts
- Pope & Fry (1997). Applied Optics 36(33), 8710–8723.
- Govardovskii et al. (2000). Visual Neuroscience 17, 509–528.
- Aksnes & Utne (1997). Sarsia 82, 137–147.